2019, any Serra Vilaró

L’any 1995, l’IREC inicià el projecte de recerca arqueològica: La interacció Home-Medi en el Neolític Ple a la Catalunya central. Anàlisi econòmica i estudi espacial de les cistes neolítiques. Un projecte que tenia com a objectiu revisar l’obra de Joan Serra Vilaró.

La feina que desenvolupà Serra Vilaró entre el 1915 i el 1925 ha estat essencial per a l’estudi del megalitisme, però el seu treball de camp, evidentment, té anacronismes que cal esmenar; però, cal també  destacar-ne les virtuts, que en són moltes.

Joan Serra Vilaró es podria considerar un pioner o un prehistoriador avançat a la seva època per la multitud d’informació recollida en els seus treballs i les interpretacions que en va fer. En la seva obra Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi de l’any 1927 hi ha valoracions que durant molts anys no se’ls hi donà la importància que es mereixien. Molts d’aquests aspectes són aplicables al megalitisme en general, però en el seu moment varen quedar en el més estricte dels oblits. Ho podem il·lustrar amb un parell d’exemples:

• Serra Vilaró establí la tipologia megalítica segons els diferents sistemes d’accés a l’interior del recinte funerari, el mateix criteri que quaranta anys més tard establí Glyn Daniel (i es manté encara). Es va mantenir al marge d’influències historiogràfiques del moment, sobretot per las teories difusionistes imperants; tampoc es limità a seguir la tipologia de l’època, segons ell, els seus resultats eren força diferents als dels autors coetanis i va prescindir de tot per a classificar els megàlits. Establí una classificació per l’aspecte o forma del sepulcre i pel material que hi havia entre l’aixovar. Serra Vilaró va establir 6 tipus agrupats segons la cronologia, bé fossin del neolític (cistes o altrament dits megàlits neolítics) o bé dels inicis de la metal·lúrgia (hemidòlmens, megàlits de túmuls circulars amb accés per un cantó, megàlits de túmuls circulars i d’accés pel centre del túmul a la cambra, de túmul quadrangular i menhirs). Fou Serra Vilaró qui relacionà els sepulcres en cista amb els orígens del megalistisme a Catalunya.
• Serra Vilaró remarcà que, llevat un nombre molt ínfim, la majoria de megàlits del calcolític i bronze es troben situats en indrets que “dominen el paisatge”. El concepte de dominar el paisatge l’establí el Dr. Robert Chapman cinquanta anys més tard. Serra Vilaró és el referent per a qualsevol treball sobre el megalitisme al centre de Catalunya.

Cal matisar que la metodologia de camp no fou la més correcte des del punt de vista actual, cercava de manera molt determinada, selectiva i discriminada les dades. Els resultats amb aquest “mètode” és una informació molt esbiaixada. Cal esmenar els errors que es van arrossegant des de fa anys.

Com es poden esmenar aquests anacronismes? Tornant a reexcavar les cistes que va documentar Serra Vilaró i revisar de nou tot l’aixovar; però abans cal rellegir i reinterpretar la seva obra; en definitiva donant, de nou, una empenta al “Solsonià”, perquè com apunta el Dr. Oliver Weller, l’interior de Catalunya li ha mancat continuïtat en projectes arqueològics.